Conceptes Clau
Intervencionisme vs. Lliure Mercat
Aposta el partit per un Estat fort que controli i planifiqui l'economia (més impostos, més regulació, serveis totalment públics), o per minimitzar la intervenció estatal deixant via lliure al mercat privat?
Llibertats Socials
Fins a quin punt el partit vol regular l'estil de vida? Defensa la moralitat tradicional i l'ordre, o el pluralisme i els drets civils individuals?
Eix Nacional
Més enllà de Nolan, decisiu a Catalunya. Afegeix matisos d'Estat: protecció de la llengua, traspàs de competències (com rodalies o immigració) o sobirania total.
L'Eix Emergents: Seguretat i Immigració
El 2026, les posicions d'alguns partits depenen molt d'aquest binomi. Un discurs enfocat al "control estricte" de les fronteres i "l'ordre policial" afecta l'eix social (cap al conservadorisme autoritari), mentre que una visió orientada a "l'acollida" i "l'antiracisme" puntua com a progressisme llibertari.
📍 On se situen els partits? (2026) 📍 Mapa ideològic 2026
Fes clic sobre qualsevol punt del gràfic per descobrir la posició ideològica de cada partit. Toca un punt per veure'n els detalls.
✨ Toca a qualsevol partit per veure'n els detalls i la posició exacta.
El Gràfic de Nolan és una eina politològica que permet representar les ideologies polítiques en dues dimensions:
- L'eix econòmic (esquerra–dreta): mostra si un partit aposta per més intervenció pública o per més llibertat de mercat.
- L'eix social (llibertats individuals – autoritarisme): indica si defensa més llibertats personals (pluralisme, drets civils) o si afavoreix el control social (centralisme, ordre, moral imposada).
A diferència del clàssic eix esquerra - dreta, el gràfic de Nolan permet veure matisos i posar cada partit en funció del que realment defensa i fa, no només del que diu que és.
Eix horitzontal: economia (esquerra–dreta) · Eix vertical: social (llibertats–autoritat)
🟦 Quadrant superior esquerre: Progressisme Llibertari
La CUP es manté com l'espai més clarament situat en l'esquerra transformadora i en el pol social més progressista del gràfic. El seu posicionament continua vinculat a l'independentisme d'esquerres, l'anticapitalisme, el feminisme i la defensa d'una ampliació estructural dels drets socials, fet que la consolida en una posició molt escorada cap a l'esquerra econòmica i cap a la part superior de l'eix social.
El canvi és limitat i respon a un ajust de precisió més que no pas a una reubicació de fons. Comuns manté un perfil clarament intervencionista en habitatge, regulació dels lloguers, ampliació del parc públic, fiscalitat progressiva i transició econòmica verda, combinat amb una agenda social centrada en drets, inclusió i cohesió. La seva ubicació continua sent clarament d'esquerra i progressista, però amb una distància respecte de la CUP una mica més marcada en l'eix econòmic.
ERC es manté en l'espai de l'esquerra i del progressisme social, però amb un perfil actual més institucional, governista i orientat a la gestió. El seu posicionament combina polítiques socials, habitatge, finançament i ampliació de competències amb una aposta per l'estabilitat i el control institucional. Això la situa encara a l'esquerra i per sobre del centre, però en una posició menys escorada que altres forces de l'esquerra més ideològica.
El PSC s'ubica en una posició de centre-esquerra moderada, amb un perfil marcadament institucional. La seva orientació combina la defensa dels serveis públics, l'habitatge i la fiscalitat progressiva amb una aposta per la seguretat, el reforç de les estructures d'ordre i una lògica de govern pragmàtica. Aquest equilibri el situa més a prop del centre polític que no pas de l'esquerra transformadora.
🟩 Quadrant superior dret: Liberalisme
L'ajust respon a una redefinició més precisa del seu perfil ideològic. Alhora no encaixa plenament en un esquema liberal-libertari clàssic: en l'àmbit econòmic combina discurs sobre economia del coneixement, política industrial, crítica al model de mà d'obra barata i reflexió sobre habitatge, mentre que en l'eix social defensa una visió exigent de la cohesió nacional, la territorialitat lingüística i la integració. Això desplaça el partit cap a una posició menys dretana en l'eix econòmic i menys llibertària en l'eix social.
🟪 Quadrant inferior esquerre: Socialisme Autoritari
Actualment, cap dels partits analitzats es troba predominantment en aquest quadrant.
🟥 Quadrant inferior dret: Conservadorisme Autoritari
El canvi és mínim i respon a un ajust tècnic. Junts manté un perfil de centre-dreta nacional, amb una orientació favorable a la reducció de la pressió fiscal, la defensa de les classes mitjanes i l'activitat econòmica. En paral·lel, el partit ha accentuat un discurs més ferm en seguretat, ocupacions, multireincidència, frau d'empadronament i control en immigració, fet que consolida la seva posició en la part inferior de l'eix social.
L'ajust reforça un posicionament ja clarament definit. Aliança Catalana combina una orientació de dreta identitària amb un discurs especialment dur en immigració, seguretat, ordre públic i assimilació cultural. En l'àmbit econòmic manté elements de nacionalisme econòmic i defensa del teixit productiu català, però és sobretot en l'eix social on el seu perfil es desplaça amb més claredat cap a posicions d'autoritat i control.
L'ajust és reduït, però coherent amb la seva línia actual. El PP català manté un perfil clarament situat en la dreta econòmica, amb defensa de la baixada d'impostos, la reducció de burocràcia, la protecció de la propietat privada i una aposta marcada per l'ordre, el civisme i la seguretat. Aquest conjunt el col·loca en una posició clarament dretana i més baixa en l'eix social, tot i que sense arribar als extrems de Vox.
Vox es manté com la força situada més clarament en la dreta econòmica i en l'extrem inferior de l'eix social. El seu posicionament es caracteritza per una agenda especialment dura en immigració, seguretat, autoritat i uniformitat política, combinada amb plantejaments econòmics de dreta. Aquesta combinació el consolida com l'opció més escorada cap al pol dretà i autoritari del conjunt analitzat.
Una nota sobre l'objectivitat
Aquest gràfic no és una veritat absoluta, sinó un model d'interpretació basat en dades públiques. L'objectiu és oferir una eina per al debat i la reflexió, no emetre un judici final.
Per garantir la màxima transparència, totes les puntuacions provenen d'una anàlisi detallada que podeu consultar a la secció de metodologia. Si trobeu cap errada o teniu noves dades, fés-nos-ho saber i actualitzarem el gràfic.
Metodologia en 20 segons
Com passem de programes i vots a un punt al gràfic.
6 àmbits analitzats
Fiscalitat, model econòmic, habitatge, drets socials, immigració i eix nacional.
Escala de −4 a +4
Cada partit rep una puntuació segons la seva posició en cada eix.
Més pes als fets
Es prioritzen programes, votacions i decisions reals per sobre del relat.
Punt final al gràfic
La posició s'obté a partir de la mitjana dels àmbits analitzats.
La posició de cada partit no és arbitrària. Respon a una anàlisi de múltiples factors per garantir una representació fidel del panorama polític de 2026. Els criteris principals han estat:
- •Anàlisi dels programes electorals més recents (Eleccions 2024), disponibles a la secció de fonts.
- •Equilibri entre el discurs programàtic (el que prometen) i l'acció política real (el que fan), donant més pes a aquesta última.
- •Anàlisi de votacions clau al Parlament, acords d'investidura i pactes de govern per determinar la praxi política.
- •Ponderació de posicionaments en debats d'actualitat que defineixen els nous eixos de conflicte (immigració, seguretat, model lingüístic, habitatge).
- •Síntesi quantitativa de les posicions en una escala de -4 a +4 per a cada eix, a partir de les dades detallades que es mostren a continuació.
Hem aplicat un model de puntuació sistemàtic. El procés per a cada partit ha estat:
1Recopilació i Anàlisi de Fonts
S'analitzen les posicions de cada partit sobre 6 àmbits temàtics clau (fiscalitat, model econòmic, habitatge, drets socials, immigració i eix nacional) a partir de fonts públiques: programes, vots, declaracions i pactes.
2Puntuació per Àmbit Temàtic
Per a cada àmbit, s'assigna una puntuació de -4 a +4 als eixos econòmic i social, reflectint la intensitat de les seves propostes i accions. Podeu consultar la taula completa amb totes les puntuacions a la següent secció.
3Agregació i Coordenada Final
Es calcula la mitjana simple de les puntuacions dels 6 àmbits per a cada eix (econòmic i social). Aquest resultat és la coordenada final que situa el partit al gràfic de Nolan. Més avall trobareu un exemple pràctic d'aquest càlcul.
Exemple de Càlcul (CUP)
Per obtenir la posició final de la CUP (-3.0, +2.8), hem sumat les puntuacions de cada àmbit i les hem dividit pel nombre d'àmbits (6):
- Fiscalitat: -4.0
- Model Econòmic: -3.5
- Habitatge: -3.5
- Drets Socials: -2.0
- Immigració: -1.0
- Eix Nacional: -4.0
Mitjana: (-18.0 / 6) = -3.0
- Fiscalitat: +1.0
- Model Econòmic: +2.0
- Habitatge: +2.0
- Drets Socials: +4.0
- Immigració: +4.0
- Eix Nacional: +4.0
Mitjana: (+17.0 / 6) ≈ +2.8
Taula de Puntuacions per Partit i Àmbit
🧭 Test de Posicionament Polític
Llest per descobrir la teva posició al gràfic?
És 100% anònim. Sense registre previ.
Anàlisi independent · No vinculada a les coordenades
Context polític 2026
Més enllà de les posicions al gràfic, quines dinàmiques marquen el debat polític català?
La política catalana entra al 2026 en una fase de reordenació. L'eix sobiranista continua present, però ja no explica per si sol tot el mapa. El debat s'ha desplaçat cap a l'habitatge i el cost de la vida, la governabilitat i, cada cop més, la seguretat i la immigració.
Cinc tendències a seguir
- Habitatge al centre del debat. Quan el principal problema és l'accés a l'habitatge, la política es desplaça cap a mesures concretes sobre oferta, preus i regulació, però també cap a relats simples sobre culpables.
- Seguretat i immigració com a camp de competició. Aquests temes han guanyat pes i alguns partits endureixen el discurs per no perdre espai davant opcions identitàries. El risc és empobrir un debat que demana dades i matís.
- Més fragmentació i més tacticisme. L'escenari apunta a un Parlament més dividit, amb trasvàs de vot i creixement de la dreta dura. Governar pot voler dir més pactes o més bloqueig.
- Sobiranisme en redefinició. ERC tendeix cap a un perfil més centrat en la gestió. Junts combina institucionalitat amb un gir en qüestions com la seguretat i la immigració. Aliança Catalana tensiona l'espai identitari amb prioritats més vinculades a l'ordre que no pas al procés.
- Risc de política de titular. Quan la competició s'estreny, creix la temptació de vendre solucions simples a problemes complexos. Per això convé mirar programes, votacions i fets, i no només eslògans.
Aquest gràfic no és un veredicte. És una brúixola per detectar tendències, contradiccions i desplaçaments. I si apareixen fonts noves o canvis de discurs ben documentats, els punts es poden ajustar, però sempre explicant-ne el perquè.
Fonts: CEO (enquestes de preocupacions ciutadanes i principal problema), 3Cat/324 (resultats del CEO i evolució de preocupacions), RTVE Catalunya (resum d'estimació) i RAC1 (informacions sobre propostes internes de Junts en immigració).
🗺️ Què ens diu aquest mapa
Aquest mapa ajuda a veure una realitat que sovint el soroll polític amaga: a Catalunya ja no tot gira només al voltant del sobiranisme. El pes de l'habitatge, la gestió del dia a dia, la seguretat i la immigració ha crescut, i això està movent els partits, els discursos i també els espais de competició.
Llegit així, el gràfic no pretén repartir carnets ni donar sentències definitives. Serveix, sobretot, per entendre cap on es mou el debat, quines contradiccions apareixen i com canvien les prioritats reals del sistema polític català.
Ajuda'ns a millorar
Tens un dubte, has vist una errada o vols fer un suggeriment? Escriu-nos a: