Gràfic de Nolan

Metodologia

Com es passa d’un programa electoral i d’una votació al Parlament a un punt al gràfic.

Versió 2.0.0 · actualitzat

Metodologia en 20 segons

5 àmbits analitzats
Fiscalitat, model econòmic, habitatge, drets socials i immigració.
Escala de −4 a +4
Cada partit rep una puntuació segons la seva posició en cada eix.
Més pes als fets
Es prioritzen programes, votacions i decisions reals per sobre del relat.
Punt final al gràfic
La posició s’obté a partir de la mitjana dels àmbits analitzats.

Una nota sobre l’objectivitat

Aquest gràfic no és una veritat absoluta, sinó un model d’interpretació basat en dades públiques. L’objectiu és oferir una eina per al debat i la reflexió, no emetre un judici final.

Per garantir la màxima transparència, totes les puntuacions provenen d’una anàlisi detallada que podeu consultar en aquesta mateixa pàgina. Si trobeu cap errada o teniu noves dades, feu-nos-ho saber i actualitzarem el gràfic.

Què és el gràfic de Nolan

El gràfic de Nolan és una eina politològica que permet representar les ideologies polítiques en dues dimensions. El va proposar David Nolan el 1969 com a alternativa a la línia única esquerra–dreta: en lloc d’un sol eix, en fa servir dos que es creuen, i cada posició política és un punt al pla.

  • L’eix econòmic (esquerra–dreta): mostra si un partit aposta per més intervenció pública o per més llibertat de mercat.
  • L’eix social (llibertats individuals – autoritarisme): indica si defensa més llibertats personals (pluralisme, drets civils) o si afavoreix el control social (centralisme, ordre, moral imposada).

A diferència del clàssic eix esquerra–dreta, el gràfic de Nolan permet veure matisos i posar cada partit segons el que realment defensa i fa, i no pas segons el que diu que és.

L’eix nacional va més enllà de Nolan i és decisiu a Catalunya. Afegeix matisos d’Estat: protecció de la llengua, traspàs de competències (com rodalies o immigració) o sobirania total. Al test el mesurem amb una escala pròpia, fora del gràfic.

Fonts i criteris d’anàlisi

La posició de cada partit surt de creuar diverses fonts, sempre públiques, amb el mapa polític de 2026 al davant. Els criteris, per ordre de pes:

  • Anàlisi dels programes electorals més recents (Eleccions 2024), disponibles a la fitxa de cada partit.
  • Equilibri entre el discurs programàtic (el que prometen) i l’acció política real (el que fan), donant més pes a aquesta última.
  • Anàlisi de votacions clau al Parlament, acords d’investidura i pactes de govern per determinar la praxi política.
  • Ponderació de posicionaments en debats d’actualitat que defineixen els nous eixos de conflicte (immigració, seguretat, model lingüístic, habitatge).
  • Síntesi quantitativa de les posicions en una escala de −4 a +4 per a cada eix, a partir de les dades detallades de la taula de sota.

Taula de puntuacions per partit i àmbit

Puntuacions per partit i àmbit, escala de −4 a +4. Cada cel·la mostra eix econòmic / eix social; l’última columna és la mitjana simple dels cinc àmbits, que és la coordenada del partit al gràfic.
Partit Fiscalitat Model Econòmic Habitatge Drets Socials Immigració Mitjana
CUP −3,5 / +1,0 −3,0 / +2,0 −3,0 / +2,0 −1,5 / +4,0 −1,0 / +4,0 −2,4 / +2,6
Comuns −2,5 / +1,0 −2,0 / +2,0 −2,5 / +2,0 −1,0 / +3,0 −0,5 / +3,0 −1,7 / +2,2
ERC −2,0 / +0,0 −1,0 / +1,0 −1,5 / +1,0 −0,5 / +2,0 +0,0 / +0,0 −1,0 / +0,8
PSC −1,0 / +0,0 +0,0 / +0,5 −1,0 / +1,0 +0,0 / +2,0 +0,5 / −1,0 −0,3 / +0,5
Alhora +2,0 / +0,0 +2,0 / +1,0 +1,0 / +0,0 +1,0 / +1,0 +1,0 / +1,0 +1,4 / +0,6
Junts +2,0 / −0,5 +1,5 / +0,0 +1,0 / +0,0 +1,0 / +0,5 +0,5 / −2,0 +1,2 / −0,4
AC +3,0 / −2,0 +2,5 / −1,5 +2,0 / −1,0 +1,0 / −3,0 +1,5 / −4,0 +2,0 / −2,3
PP +3,5 / −1,0 +3,0 / −1,5 +2,5 / −1,0 +1,5 / −2,5 +2,5 / −3,0 +2,6 / −1,8
Vox +3,5 / −1,5 +3,5 / −2,0 +3,0 / −1,5 +2,0 / −3,0 +3,0 / −3,0 +3,0 / −2,2

Com s’han assignat les puntuacions?

El procés és el mateix per als nou partits, en tres passos:

Recopilació i anàlisi de fonts
S’analitzen les posicions de cada partit sobre 5 àmbits temàtics (fiscalitat, model econòmic, habitatge, drets socials i immigració) a partir de fonts públiques: programes, vots, declaracions i pactes. Les puntuacions s’han contrastat amb el Chapel Hill Expert Survey, l’enquesta d’experts de referència per posicionar partits europeus.
Puntuació per àmbit temàtic
Per a cada àmbit, s’assigna una puntuació de −4 a +4 als eixos econòmic i social, segons la intensitat de les propostes i de les accions. La taula completa és just aquí sobre.
Agregació i coordenada final
Es calcula la mitjana simple de les puntuacions dels 5 àmbits per a cada eix (econòmic i social). Aquest resultat és la coordenada final que situa el partit al gràfic de Nolan. L’eix nacional (independentisme–unionisme) queda fora d’aquest càlcul: és una tercera dimensió, no un dels dos eixos de Nolan. Sota hi ha l’exemple de la CUP fet pas a pas.

Dades detallades i càlcul de mostra

Exemple de càlcul (CUP)

La posició final de la CUP (−2,4, +2,6) surt de sumar les puntuacions de cada àmbit i dividir-les pel nombre d’àmbits (5):

Eix econòmic
  • Fiscalitat −3,5
  • Model Econòmic −3,0
  • Habitatge −3,0
  • Drets Socials −1,5
  • Immigració −1,0

Mitjana: (−12,0 / 5) = −2,4

Eix social
  • Fiscalitat +1,0
  • Model Econòmic +2,0
  • Habitatge +2,0
  • Drets Socials +4,0
  • Immigració +4,0

Mitjana: (+13,0 / 5) = +2,6

El teu resultat al test

Com es calcula el teu resultat al test?

Set coses que convé saber abans de llegir el resultat.

  • Tres eixos, no dos. Econòmic i social formen el gràfic de Nolan. El nacional (marc estatal ↔ sobirania) es calcula a part i es mostra amb una barra pròpia, perquè a Catalunya pesa molt però no és cap dels dos eixos de Nolan.
  • Cada pregunta puntua un sol eix. Una resposta sobre llengua o independència no et fa més intervencionista ni més liberal. L’única excepció és la pregunta sobre ocupacions, que toca propietat (econòmic) i penes (social) alhora.
  • −4 i +4 són extrems reals. Les respostes positives es divideixen pel màxim positiu que es pot sumar, i les negatives pel màxim negatiu. Si respons tot al límit en un sentit, arribes exactament a l’extrem.
  • Ometre una pregunta val zero. Et tira cap al centre en lloc d’exagerar la resta de respostes.
  • La proximitat amb un partit és geometria, no consell de vot. És la distància entre el teu punt i el seu, passada a percentatge: 100 % és el mateix punt; 0 % és tan lluny com els dos partits més oposats entre ells. Un 90 % no vol dir que coincideixis amb el 90 % de cap programa.
  • L’eix nacional no entra al percentatge mentre els partits no tinguin una coordenada nacional documentada amb fonts. Val més dir-ho que inventar-la.
  • El test no sap què et pesa més. Si per tu l’eix nacional, la confiança en un líder o un tema concret van per davant de tot, el partit més proper al model pot no ser el que votaries. És normal.

Context polític 2026

Anàlisi independent · No vinculada a les coordenades

Més enllà de les posicions al gràfic, quines dinàmiques marquen el debat polític català?

La política catalana entra al 2026 en una fase de reordenació. L’eix sobiranista continua present, però ja no explica per si sol tot el mapa. El debat s’ha desplaçat cap a l’habitatge i el cost de la vida, la governabilitat i, cada cop més, la seguretat i la immigració.

Cinc tendències a seguir

  • Habitatge al centre del debat. Quan el principal problema és l’accés a l’habitatge, la política es desplaça cap a mesures concretes sobre oferta, preus i regulació, però també cap a relats simples sobre culpables.
  • Seguretat i immigració com a camp de competició. Aquests temes han guanyat pes i alguns partits endureixen el discurs per no perdre espai davant opcions identitàries. El risc és empobrir un debat que demana dades i matís.
  • Més fragmentació i més tacticisme. L’escenari apunta a un Parlament més dividit, amb trasvàs de vot i creixement de la dreta dura. Governar pot voler dir més pactes o més bloqueig.
  • Sobiranisme en redefinició. ERC tendeix cap a un perfil més centrat en la gestió. Junts combina institucionalitat amb un gir en qüestions com la seguretat i la immigració. Aliança Catalana tensiona l’espai identitari amb prioritats més vinculades a l’ordre que no pas al procés.
  • Risc de política de titular. Quan la competició s’estreny, creix la temptació de vendre solucions simples a problemes complexos. Per això convé mirar programes, votacions i fets, i no només eslògans.

Fonts: CEO (enquestes de preocupacions ciutadanes i principal problema), 3Cat/324 (resultats del CEO i evolució de preocupacions), RTVE Catalunya (resum d’estimació) i RAC1 (informacions sobre propostes internes de Junts en immigració).

Aquest gràfic no és un veredicte. És una brúixola per detectar tendències, contradiccions i desplaçaments. I si apareixen fonts noves o canvis de discurs ben documentats, els punts es poden ajustar, però sempre explicant-ne el perquè.

Què ens diu aquest mapa

Aquest mapa ajuda a veure una realitat que sovint el soroll polític amaga: a Catalunya ja no tot gira només al voltant del sobiranisme. El pes de l’habitatge, la gestió del dia a dia, la seguretat i la immigració ha crescut, i això està movent els partits, els discursos i també els espais de competició.

Llegit així, el gràfic no pretén repartir carnets ni donar sentències definitives. Serveix, sobretot, per entendre cap on es mou el debat, quines contradiccions apareixen i com canvien les prioritats reals del sistema polític català.

Com s’ha fet aquesta web

Aquesta web la fa una sola persona, pel seu compte. No hi ha cap partit ni cap mitjà al darrere. No va signada amb nom: el que s’ha de poder discutir són les puntuacions i les fonts, i totes són en aquesta pàgina.

La base és el gràfic de Nolan: dos eixos, econòmic i social, cadascun de −4 a +4. El va proposar David Nolan el 1969; aquí només s’aplica als nou partits del Parlament.

Cada puntuació surt del que els partits han escrit als programes i del que han votat al Parlament. Quan una posició no queda clara, es mira què han dit els seus líders en públic. Totes les fonts estan enllaçades a la fitxa de cada partit. Si una font no es pot enllaçar, no es fa servir.

La taula de dalt té 90 números. Tots estan posats a mà, un per un, i revisats per una persona. Els models d’IA han fet de suport en dues coses: llegir programes electorals llargs i, a la part tècnica de la web, revisar el codi, les proves i l’accessibilitat. Cap puntuació es publica sense revisió humana. Quan la IA i la revisió no coincideixen, mana la font.

Tot està versionat i datat. La versió i la data són al peu de cada pàgina; el registre de canvis, aquí sota. Quan algú assenyala un error, es corregeix i queda apuntat.

Registre de canvis

  1. v2.0.0

    Nou motor del test: tres eixos independents (econòmic, social, nacional), normalització simètrica, proximitat calculada per àmbits. Web redissenyada.

  2. v1.2

    Posicions revisades 03/26; l’eix nacional deixa de comptar a les coordenades.

  3. v1.0

    Primera publicació amb les posicions 12/25.

Correccions

Si hi veus una errada o tens dades noves, escriu a hola@graficnolan.cat. Si pots, adjunta-hi l’enllaç a la font que ho justifica: és el que permet canviar un número. El canvi queda apuntat al registre amb la data.